La meva ciutat invisible

Per  a mi Internet és la Ciutat, una ciutat grossa (3.000 milions d'habitants), sense fronteres, en construcció...una ciutat invisible...on passen coses, moltes, algunes emocionants, d'altres esglaioses, o  injustes... A Internet hem d'aprendre a conviure, a sobreviure...aquest blog tracta de "ciutadania digital", de nadius i immigrants, d'educació, de drets, d'agraïments i amistats...

I començo contenta amb un magnífic regal que és la genial capsalera d'en @BertAlbertRoca persona capaç de fer visible i bonic, alló que és invisible i de vegades fosc! 

Aqui teniu el primer dibuix de la meva ciutat invisible

"Les ciutats invisibles, només es poden veure amb els ulls  tancats, amb el sentiment, amb la imaginació.

Italo Calvino va escriure les “Ciutats Invisibles” com a homenatge a l’urbe, al lloc on conviuen els humans, però encara que sembli que se les va imaginar, en realitat, Calvino, va sentir les diferents identitats de la polis... i les va descriure amb una literatura poètica, però crítica i lúcida, com sempre havia fet.

Per mi, Internet, la Societat Xarxa, és la polis invisible d’aquest món nostre, invisible perquè és molt difícil sentir-la, alguns, la pensem i encara no la coneixem i probablement, per molts viatges que fem no la arribarem a conèixer mai...

La ciutat, és un reflex de nosaltres però alhora ens configura, ens moldeja...només aquelles accions destinades  a esbrinar la naturalesa dels enllaços d’aquest entorn, ens donaran una aproximació a la realitat i ens permetran fondre’ns en l’escenografia d’una manera harmònica.

La ciutat és nova, ja res és com abans... els que hi han nascut, són joves i aprenen com ho hem fet tots, per necessitat, equivocant-se, però sense aturar, segurs del llarg camí que tot ho amoroseix...ho madura...i passen llargues hores descobrint els seus paranys, els espais, els paisatges diversos, els llocs de trobada,.

Gaudeixen de xerrar, de riure, de jugar i d’estimar...la ciutat és gran i té moltes coses per descobrir! Però Telepolis té camins impossibles, jardins foscos i deixats, hi ha renou, hi ha perill...