jueves, 12 de febrero de 2015

Perquè xerram de "Ciutadania Digital" i no d'Internet Segura?


La Ciutat invisible és un lloc on hi abunden els "xerraires" (m'encanta aquesta paraula,  la deia la meva mare) són la gent que diu coses sense fonament, però si hi ha una habilitat important a desenvolupar és precisament la de saber distingir entre els continguts que són d'útilitat o no, estan fonamentats o no, parteixen d'estudis o observacions o no, les conclusions atenen a interessos particulars o no.... Per això començam posant sobre la taula el concepte que m'ha semblat més encertat, de moment, sobre la Ciutadania Digital, potser si aquest bloc serveix per aprendre, al manco a mi, anirem canviant de prespectiva i perfilant les definions segons l'experiència i les converses... 

Així com a base teòrica hem adoptat la visió de M. Ribble (2014) sobre els elements de la ciutadania digital perquè estic convençuda que l’assoliment de la ciutadania digital esdevé del coneixement sobre el funcionament de les eines i les persones y també de l’educació en valors ciutadans, això implica molt més que unes normes bàsiques de comportament  que hem anomenat netiqueta. Trob que l’estructuració d’en Ribble en quant al marc de la ciutadania digital és lògica.

            Nou elements de Ciutadania Digital, traducció literal del document de l’autor: http://www.digitalcitizenship.net/Nine_Elements.html (1).

“La ciutadania digital es pot definir com les normes de comportament responsable de  l'ús de la tecnologia”.

1.     Accés Digital: la participació electrònica en la societat . 
Els usuaris de tecnologia han de ser conscients que no tothom té les mateixes oportunitats quan es tracta de tecnologia. Treballar en pro dels drets digitals d'igualtat i donar suport a l'accés electrònic és el punt de partida de Ciutadania Digital. L'exclusió digital fa que sigui difícil créixer en una societat que en la que cada vegada més  és necessari l’ús d'aquestes eines. Ajudar a proporcionar i ampliar l'accés a la tecnologia ha de ser la meta de tots els ciutadans digitals. Els usuaris han de tenir en compte que hi ha alguns que poden tenir accés limitat, pel que poden necessitar altres recursos que es presti. Per arribar a ser ciutadans productius, hem d'estar compromesos per assegurar-se que ningú se li nega l'accés digital.
2. Comerç digital: compra electrònica i venda de mercaderies.
   Els usuaris de tecnologia han d'entendre que una gran part de l'economia de mercat s'està fent de forma electrònica. Intercanvis legítims i legals estan succeint, però el comprador o el venedor ha de ser conscients dels problemes associats al tema. La disponibilitat és una de les principal raons de les compres per Internet de joguines, roba, automòbils, aliments, etc. així les compres per internet s'han convertit en una activitat comú per a molts usuaris. Alhora, la mateixa quantitat de béns i serveis estan de vegades en conflicte amb les lleis o costums d'alguns països (per exemple activitats com ara les descàrregues il · legals, la pornografia i els jocs d'atzar ). Els usuaris han d'aprendre sobre com ser consumidors efectius en una nova economia digital.
3. Comunicació digital : intercanvi electrònic d'informació .
Un dels canvis importants dins de la revolució digital és la capacitat d'una persona per comunicar-se amb altres persones. Al segle 19, les formes de comunicació es van limitar. Al segle 21, les opcions de comunicació s'han disparat i s’ofereix  una àmplia varietat d'opcions (per exemple, el correu electrònic, els telèfons mòbils, missatgeria instantània ). Les opcions de comunicació digitals en expansió ho han canviat tot perquè la gent és capaç de mantenir-se en constant comunicació. Ara tothom té l'oportunitat de comunicar-se i col · laborar amb qualsevol persona des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Malauradament, molts usuaris no se'ls ha ensenyat com prendre decisions adequades quan s'enfronten a tantes diferents opcions de comunicació digital.
4. Alfabetització digital: es procés d'ensenyament i aprenentatge sobre la tecnologia i el seu ús.
Mentre que les escoles han fet grans progressos en el camp de la tecnologia de la informació, encara queda molt per fer. S'ha de fer un nou enfocament sobre quines tecnologies s'han d'ensenyar, així com la forma en què s'han d'utilitzar. Les noves tecnologies estan trobant un rol en camp de treball que no està sent usat a les escoles ( per exemple, videoconferències, espais per compartir en línia, com ara wikis )  A més, els treballadors de moltes ocupacions diferents necessiten informació immediata. Aquest procés requereix la recerca sofisticada i habilitats de processament ( és a dir, la informació d'alfabetització ). Als estudiants se'ls ha d'ensenyar com aprendre en una societat digital. En altres paraules, als estudiants se'ls ha d'ensenyar a aprendre qualsevol cosa, en qualsevol moment i en qualsevol lloc.  Els camps de negocis, militar, i la medicina són excel · lents exemples de com s’estan utilitzant les tecnologies de manera diferent en el segle 21 . Com sorgeixen noves tecnologies, els alumnes han d'aprendre a utilitzar aquestes tecnologies de forma ràpida i adequada . La Ciutadania Digital inclou l'educació de la gent d'una manera nova - aquests individus necessiten un alt grau d'alfabetització de la informació .
5. Etiqueta digital: estàndards electrònics de conducta o procediment.
Els usuaris de tecnologia sovint veuen aquesta zona com un dels problemes més apressants quan es tracta de Ciutadania Digital. Reconeixem el comportament inadequat quan el veiem, però de moment no s’aprenen els bons modals abans de fer servir la tecnologia ( és a dir, la conducta apropiada ). Moltes persones se senten incòmodes en parlar amb altres sobre el seu comportament digital. No n'hi ha prou en crear normes i polítiques, hem d'ensenyar a tots a convertir-se en ciutadans digitals responsables en aquesta nova societat.
6. Llei digital: La responsabilitat per a les accions i els fets que s’hagin realitzat dins l’espai electrònic
La llei digital s'ocupa de l'ètica de l’ús de la  tecnologia dins de la societat digital. L’ús no ètic es manifesta en forma de robatori i / o el crim. L’ús ètic es manifesta en la forma d'observar les lleis de la societat. Els usuaris han d'entendre que robar o fer mal a la feina d'altres persones, la identitat o la propietat en línia és un delicte. Hi ha certes regles de la societat que els usuaris han de tenir en compte en una societat ètica. Aquestes lleis s'apliquen a qualsevol persona que treballa o juga en línia. Hackejar altres informacions, la descàrrega de música il · legal, el plagi, la creació de cucs destructius, virus o la creació de cavalls de Troia, l'enviament de correu brossa o robar qualsevol persona o propietat no és ètic.
7. Drets i Responsabilitats digitals: aquestes llibertats s’estenen a tot tothom en un món digital .
Igual que en la Constitució dels Estats Units, on hi ha una Carta de Drets, hi ha un conjunt bàsic dels drets atorgats a cada ciutadà digital. Els ciutadans digitals tenen el dret a la intimitat, la llibertat d'expressió, etc els drets digitals bàsics han de ser abordats, discutits i entesos en el món digital. Amb aquests drets també vénen responsabilitats. Els usuaris han d'ajudar a definir lsa forma apropiada d’usar la tecnologia. En una societat digital hem de treballar junts en aquests dos àmbits per a ser productius.
8. Salut i Benestar digital : el benestar físic i psicològic en el món de la tecnologia digital.
La seguretat per a la vista, el síndrome d'estrès repetitiu i les pràctiques ergonòmiques són qüestions que s'han d'abordar en un nou món tecnològic. Més enllà dels problemes físics, els problemes psicològics són cada vegada més freqüents, com l'addicció a Internet. Els usuaris necessiten que se'ls ensenyi que hi ha perills inherents de la tecnologia. La ciutadania digital inclou una cultura en la què els usuaris de la tecnologia aprenen com protegir-se mitjançant l'educació i la formació .
9. Seguretat Digital ( autoprotecció ): Són les precaucions electròniques per a garantir la seguretat.
En tota societat, hi ha individus que roben, desfiguren, o interrompen altres persones. Això també passa a la comunitat digital. No n'hi ha prou en confiar en els altres membres de la comunitat per a la nostra pròpia seguretat. En les nostres llars, posem panys a les portes i alarmes contra incendis per a proporcionar un cert nivell de seguretat. El mateix es necessari per a tenir seguretat digital. Hem de tenir la protecció dels antivirus, còpies de seguretat de dades i control onada dels nostres equips. Com a ciutadans responsables, hem de protegir la nostra informació de forces externes que podrien causar la interrupció o un dany.


        Al gràfic és representa els nou elements  que constitueixen la ciutadania digital segon Ribble.



No hay comentarios:

Publicar un comentario