viernes, 20 de febrero de 2015

Tenim dret a una vida privada digital?


        Últimament tothom està d'acord en que hem perdut privacitat, que a Internet tot se sap, que estam rodejats de gent exhibicionista i que les nostres dades són el substrat de molts negocis.. som part de la "Big Data".

       Molts immigrants digitals ( alguns han llegit 1984 de'n George Orwell) es neguen a entrar en el joc de les xarxes socials per por a perdre la seva privacitat i amb raó, quan sents que Facebook maneja 50 mil milions de fotos de la base de dades dels seus usuaris se't posen els pèls de punta...

       Per altre banda la ONU des del 2011 declara l'accés a INTERNET un dret humà i   podeu veure com ho expressa la organització human right  i personalment trob que hi hauríem d'afegir un altre dret, el dret a la vida privada digital, és a dir, el dret a usar Internet com a tecnologia de la informació i la comunicació sense que la nostra vida privada sigui vulnerada...el dret a viure i conviure a la ciutat invisible sense tenir que deixar de ser els propietaris de la nostra informació, el dret a poder decidir que volem que els demés vegin de nosaltres i que no, el dret a ser invisibles...o visibles...

      En fi, crec que de moment aquest dret passa per ser molt més escrupulosos en les nostres accions a Internet, passa per conèixèr profundament les condicions de les xarxes socials que usam i on ens relacionam i comunicam, la obligatòrietat inexcusable de llegir-nos la lletra petita, les condicions amb les quals entram en un lloc privat...no oblidem que l'accés a Internet és un dret humà però en la majoria de casos Internet és privat...



No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada