La "mala pata" no existeix a la Ciutat Invisible, aquí puc volar, corrèr i viatjar, xerrar, aprendre...a més, de vegades la Ciutat mostra la seva part més amable i bondadosa i els amics animen i recolzen de diferents maneres, és un gust i un plaer que passin aquestes coses perquè em retornen la fe en la humanitat i les ganes de fer coses i petonejar, besar a tothom...
La veritat és que la situació és ideal per a dedicar el meu temps a aquelles coses que normalment no tinc la tranquil·litat per a fer... ( per exemple llegir el llibre de l'amic Joan Miquel Oliver, que m'està encantant, Septembre, octubre i novembre)
La meva feina de detectiu, d'infiltrada en assumptes d'urbanitat a la Ciutat Invisible m'obliga a veure i a analitzar les coses que hi passen i la veritat és que de vegades funciona de coixí humà, de dulçura gratuita, d'espai intergalàctic, de fil telefònic amb l'hades, de platafaforma de multivers, i de balcó per les nostres fantàstiques identitats que mai podriem haver desenvolupat i materializat sense les possibilitats de l'estimada urbe! som qui som en relació a...
Internet és així, també un lloc benèfic on tothom pot desenvolupar la seva bonhomia i això és molt important en aquests dies, necessitam saber que els demés hi son i que la nostra vida te un sentit perquè quan caus, hi ha algú que et diu...—ei a mi també em va passar i no passa res, a més tots nosaltres estem aquí pel que calgui...
Sempre dic que el pensament crític és bàsic per a sobreviure a la Ciutat Invisible, això implica veure i valorar totes aquestes coses bones que passen; aquests dies estaré més disponible que mai...les portes de la meva casa digital estaran obertes de dalt a baix...vingueu quan vulgueu i gràcies per vostre inestimable suport!
Gràcies Bert pel regalet inspirador
No hay comentarios:
Publicar un comentario