miércoles, 29 de julio de 2015

#blimage (català) Les dues cares del viure a la ciutat invisible.











Imatge “Enfemenino

En primer lloc permeteu-me que us presenti el significat de #blimage, vol dir Blog més imatge, i és un joc participatiu que simplement vol provocar la reflexió i les relacions entre professionals i bloggers de l'educació mitjançant la reflexió sobre una imatge.


Perqué quedi més clar així ens ho introdueix n'Steve Wheeler l'inventor del #blimage en el seu blog:

"El repte #blimage es va iniciar com una mica de diversió entre Amy Burvall i jo, ho vam començar el 18 de juliol i  ha anat creixent constantment des de llavors amb molts dels nostres amics i col·legues que hi han participat. 
El repte és el següent: "Envia una imatge als amics de la teva xarxa personal d'aprenentatge i demana'ls que escriguin una entrada al bloc d'aprenentatge relacionada amb la imatge al respecte. A continuació, desafia als teus amics amb una imatge de la teva elecció. 
Tots els missatges es marquen amb el hashtag #blimage  (bloc-imatge) perquè puguin ser fàcilment descoberts i agregats". 

I finalment per acabar aquesta introducció aquí teniu la llista dels blogs fins al moment The #blimage list 

Així recullo el guant d'en Juan Domingo Farnós, persona treballadora i incansable en les reflexions del processos d'aprenentatge i les tic, podeu accedir a la seva interessant proposta en aquest  joc "Las dos caras de la #blimage!"


Una vegada dit això, m'agradaria exposar la impressió que em dona aquesta imatge relacionada amb el tema de la ciutadania digital, de viure a la ciutat invisible com m'agrada expresar-ho perquè quedi més clar i alhora comprensible. 

De fet la ciutat invisible és tan gran i tan forta que tot el que passa aquí sempre és important i te efectes molt bons i alhora molt dolents i foscos; mai havíem estat tan a prop els uns dels altres, i mai tan lluny i solitaris, mai haviem estat tan compromesos i participatius i mai tan reacis al compromís, mai haviem tingut tan d'accés al coneixement i mai tan ignorants per la infoxicació, mai s'havien dit tantes veritats i mai tantes mentides...així podriem seguir fins l'infinit, per això crec que l'unic camí al que ens porten les dues cares de la ciutat invisible és a potenciar de manera urgent el "pensament crític",  que els ciutadans de la ciutat invisible aprenguin a discriminar i cadascú de manera lliure es pugui crear una opinió sobre els esdeveniments, així també mai havia estat tan important aprendre a pensar per damunt d'aprendre continguts, i  que  aquests, els continguts han d'estar al servei del procés d'aprenentatge i no al revés.

Em resta simplement concluir que el "pensament crític" serà essèncial per a sobreviure com a individus lliures, com a persones humanes, a més la lluita per aquesta llibertat de pensament promet ser aferrissada, però silenciosa. 


I ara be, la meva proposta pels que vulguin pensar i repensar a partir de les imatges, són unes flors del meu jardí, el vídeo forma part d'una sèrie que he anomenat "petits moviments..."




















No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada