Si, els que han patit bullying saben molt be el que significa, el poden definir estupendament, encara que siguin molt joves ho descriuen amb una precisió que impressiona. Quan passa això vol dir que potser ja ho han viscut i per això en poden xerrar, encara que de vegades necessiten usar la tercera persona, —jo tinc un amic que... o coses així, a voltes quan s'acaba la sessió venen i en privat em diuen—ho se perquè m'ha passat i llavors vaig dir-li a la meva mare que em canviessin d'escola.
La sensació de soledat, tristesa, por, vergonya, manca d'autoestima, ràbia ha de ser constant, terrible, s'instal·la dins l'interior fins produir un sentiment d'abandó, de que no hi ha res a fer, impotència, i finalment viure es torna insuportable...Els que ho estan vivint no diuen mai res...callen...
Probablement la raó de la majoria dels casos d'assetjament sigui "la diferència", algú que és massa sensible, algú intel·ligent i convençut del que fa, algú amb problemes, històries viscudes...
El mobbing és molt més sibil·lí, són els adults els que el provoquen, encara que està tipificat com a delicte des del 2010 se'n denuncien pocs, gairebé mai hi ha proves, són bromes realitzades amb amabilitat que van fent tan de mal com una tortura lleu però constant. La crisi ha agreujat el mobbing a les empreses per la por a perdre la feina i per altre banda l'administració és el lloc perfecte per aquests casos, on tot és obscur, s'assetja per avorriment, per enveja, per la pressió del grup, la manca general d'organització ho permet i ho fomenta...
He pogut veure molts casos tant en l'àmbit escolar com en el laboral i l'entorn ho justifica, —es que s'ho cerca —és que s'ho mereix—es que... diuen.
La conclusió en molts casos és la indefensió, per això el silenci. La veritat és que no deixa de sorprendrem la naturalitat dels assetjadors, de vegades sembla que ho hagin fet tota la vida i serien capaços de fer-li al seu millor amic sense parpellejar...així som els éssers humans...
Els finals d'aquestes situacions solen ser violents i és la víctima qui sol ser l'executor, contra ell mateix o contra els demés, també així som els humans...i llavors la societat s'escandalitza...en realitat això passa i sempre ha passat.
Es pot fer alguna cosa? es clar que si, la prevenció és importantíssima però per a prevenir s'ha d'acceptar que tenim un grau d'assetjament molt gros i per tant que l'hem de tenir en compte quan organitzam, quan programam, quan educam, i quan treballam. Els responsables de les empreses, els professors, els pares i les mares s'han de formar en el tema, s'han de fer autèntics plans de prevenció, a curt i llarg termini...o sigui treballar per la pau i la convivència, seriosament.
Factors determinants en situacions d'assetjament:
No hay comentarios:
Publicar un comentario