miércoles, 30 de marzo de 2016

Un missatge pel present!




       Fa dies que estic pensant en quines són les aptituds, coneixements i actituds que haurem de desenvolupar per viure en aquesta ciutat invisible que ràpidament s'està apoderant de tot el que ens rodeja.
       Evidentment el desenvolupament del pensament crític és essencial, fonamental per sobreviure, bàsic per a mantenir la llibertat de l'individu i indispensable per a l'heterogeneïtat que fa que la vida sigui possible i a més que sigui divertida e interessant. Per tant aprendre a pensar, a comparar, a criticar en definitiva a "raonar" (el verb de la raó, que quan s'expressa amb  la paraula i en català en diem enraonar). Internet te una força manipuladora del pensament molt grossa, practicament la diferència entre la informació i la publicitat no existeix, els nostres ulls i cervell absorbeixen una quantitat de missatges que són difícils de descodificar i que penetren moltes vegades directament a l'inconscient, per tant s'ha de ser activament crític, qüestionar-ho tot, no donar res per bo que no pugui ser contrastat per fets objectius, sempre usar més d'una font d'informació. Comprenc que en un temps on el que volem el humans és temps d'oci, aquesta proposta és incòmode per la quantitat de feina i dubtes que porta, però precisament el "dubte" és el senyal d'intel·ligència que ens fa avançar, si tot hagués estat clar des d'un principi encara viuríem a la cova ( a lo millor seriem més feliços..impossible saber-ho)
   Un altre cosa que últimament em crida molt l'atenció i que s'està postulant com un aprenentatge fonamental es l'educació emocional, entendre't i comprendre't a tu mateix i als altres amb la finalitat clara de poder conviure, i poder anar més enllà, perquè edesenvolupament sigui una cosa conjunta, de tots, en un món que ja no te fronteres encara que alguns construeixin murs amb ciment i maons, crec que els mons intel·ligents son oberts, flexibles i heterogenis com la ciutat invisible.




.



       Finalment només dir-vos que això que pens no és nou en absolut, l'any que jo vaig néixer Lord Bertrand Russell que és un del meus pensadors preferits perquè moltes vegades ha vingut al meu rescat oferint-me camins que condueixen a respostes interessants, ens deixava aquest missatge, val la pena escoltar aquestes sabies paraules.



No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada